MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA

Els alumnes de l'assignatura d'Economia, de primer de batxiller, han elaborat un treball sobre el 20 aniversari de Menorca Reserva de la biosfera. En aquest treball han elaborat material promocional: camisetes, calendaris, tríptics, vídeos etc. Aquí teniu uns exemples de vídeos promocionals.

 

EL FENOMEN "EL NIÑO"

El fenomen “d’El Niño” podria tornar-se a repetir a les aigües del Pacífic tropical. Que significa això? Que les èpoques de sequera augmentessin cada com més i quan plogués fos de manera torrencial i provocant immenses inundacions. Això és el que podria passa en els pròxims anys i la major culpa, per no dir tota, la tenim nosaltres, els humans.

Hem estat abusant de la Terra, extraient i malgastant els materials que aquesta contenia. Materials que difícilment s’aconsegueixen, atès que es necessiten milers d’anys per tornar a aparèixer.  Per tant,  totes les coses que ara fem, més prest o més tard, en ho trobarem. Perquè el que no pot ser és que hi hagi cotxes i més cotxes quan hi ha transport públic. Perquè no pot ser que vulguem platges com les del Carib si tirem plàstics i tot tipus de residus al mar. Perquè no pot ser que usem pesticides, tòxiques per a tota espècie vivent, per matar a les plagues d’insectes per tenir més guanys i després pensar que no ens intoxiquem nosaltres també. Hauríem de fer un canvi, no?

La marxa del canvi climàtic ja és de camí, tot el CO₂ abocat a l’atmosfera i que provoca l’efecte hivernacle ja no se li pot posar remei. Però sí que es podria intentar fer petites coses com quan acabem de menjar a la platja posar el fems dins una bossa, o intentar comprar el que és de la regió i així no es gastaria tanta gasolina amb el transport... Petites coses que, al cap i a la fi, ens beneficiaria tant a nosaltres com a la resta d’éssers vius.

LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE URBÀ, UN GREU PROBLEMA.

S’entén per contaminació atmosfèrica a la presència en l’aire de matèries o formes d’energia que impliquin risc, dany o molèstia greu per a persones i béns. Els principals processos contaminants de l’atmosfera són aquells processos de combustió industrial com poden ser fàbriques o els mateixos automòbils. Totes aquestes combustions generen diòxid i monòxid de carboni, òxids de nitrogen, sofre, clor i hidrocarburs que són molt perjudicials per a la salut humana.

La contaminació de l’aire en zones urbanes a més de ser molt perjudicial i perillós per a les persones, també desgraciadament és un problema més que comú en les principals ciutats industrials del planeta degut a la gran quantitat de vehicles en circulació juntament amb totes les indústries que durant el seu procés de producció produeixen grans quantitats de diòxid de carboni.

 Segons la OMS, durant el 2012 van morir 7 milions de persones degut a problemes relacionats amb la contaminació atmosfèrica com poden ser càncers de pulmó. Aquesta xifra és molt alarmant ja que en algunes ciutats com són París i Pekín, la concentració de contaminants són molt superiors als permesos segons un estudi de la OMS. (20mcg/m3 ). En el cas de París, les seves quantitats són 38mc/m3 ( una mica superiors als permesos ), però en el cas de Pekín, els límits són superats de manera molt brusca ( 300mc/m3 ).  Aquestes xifres ens haurien de fer reflexionar sobre el que està succeint i com l’espècie humana està destrossant tot el que se ens ha donat.

En el cas de Menorca ens podem sentir contents ja que aquesta illa es troba aïllada d’aquests tipus de problemes ja que no està del tot industrialitzada. Tots el habitants de Menorca podem disfrutar d’un aire net i sà ja que el tràfic no és excessiu en ningun lloc de l’illa. Per una altra banda cal que seguim  preservant aquest patrimoni de la biosfera i no regular l’emissió d’alguns gasos nocius per a tot ésser viu com n’és un exemple l’empresa la GESA  que cada matí podem veure des de l’altra banda del port com de la seva torre s’expulsa una mena de gas color verd suau que contamina l’aire.

Per aquest problema tant greu com és la contaminació de l’aire, cal una sèrie de solucions com poden ser les següents: restringir el tràfic en certes zones cèntriques de les ciutats, promoure l’ús de bicicletes, promoure l’ús de vehicles públics com poden ser els autobusos, tenir més detalls sobre les zones més afectades...

Penso que promoure l’ús de la bicicleta en zones cèntriques de la ciutat és una bona solució ja que una persona es pot moure amb agilitat i sense contaminar per dintre de la ciutat. Aquesta iniciativa va ser aprovada per la ciutat de París i els seus nivells de concentració de substàncies contaminants han baixat considerablement.

Per últim, cal fer una crida a tots els habitants del planeta Terra per a que ajudin a sostenir la qualitat de l’aire en zones urbanes la contaminació del qual és tant perillós per a l’espècie humana.

Enllaç notícia: http://www.sostenibilidad.com/contaminacion-aire-urbano/

Un futur amb més dies de ploure durant l’any en certes regions del món

Segons un estudi fet en l’Institut Scripps d’Oceanografia a la Universitat de California, en Estats Units, s’ha obtingut el resultat següent:

En certes regions del nostre planeta, s’hi apreciarà més dies de sequera.

A partir de finals del segle XXI, s’ha observat que s’incrementarà en uns trenta dies més de sequera o d’absència de precipitacions.

Lògicament podem esbrinar les terribles conseqüències que ens pot aportar l’augment de la sequera del nostre planeta. Una de les principals conseqüències serà l’augment de la temperatura, ja que si hi ha més dies se sequera les temperatures seran més elevades, danyant els ecosistemes més humits. Per tant ens hauríem de demanar perquè es produeixen aquests canvis climàtics del planeta Terra, clarament una de les principals conseqüències de la disminució de pluges i en conseqüència l’augment de la temperatura de l’ecosistema és el canvi climàtic produït pel “calentament global”.

Per això la següent pregunta ha de ser, a quines causes s’atribueixen el “calentament global”? i la única resposta correcta és degut a les activitats humanes, ja sigui per la utilització de combustibles fòssils, la producció de gasos que danyin a l’atmosfera...

És a dir, hauríem de ser capaços de fer-nos una autocrítica com a persones ja que penso que igual que els nostres avantpassats ens van intentar deixar un món amb els millors recursos naturals i paisatgístics, nosaltres hauríem de voler el mateix per les generacions futures, ja que seria totalment injust que per culpa de nosaltres les generacions futures no pugessin viure amb les millor condicions possibles.

A més, la culpa d’aquestes previsions són únicament nostres, és a dir hem d’intentar reduir les causes que el produeixen, hem d’utilitzar més el transport públic, o la bicicleta, cuidar els residus que produïm, reciclar, i moltes més coses, però sobre tot utilitzar recursos naturals renovables.     

El nostre planeta no és un recurs inesgotable, i per tant l’hem de cuidar, a més de pensar amb les nostres conseqüències positives, si comença a ploure menys els aqüífers es poden secar i per tant tenir aigua potable més limitada.

En definitiva la sequera pot ser un problema greu, però nosaltres en tenim la solució, nosaltres hem de contribuir en la millora del planeta i en el calentament global, ja que es poden produir problemes molt adversos per l’espècie humana  i també per altres espècies. Per tant cuidem el nostre planeta utilitzem recursos renovables i contribuïm a que no augmenti el calentament global, els desgel i la disminució de les pluges.

Font: http://noticiasdelaciencia.com/not/10126/un_futuro_con_mas_dias_sin_lluvia_durante_el_ano_en_algunas_regiones_del_mundo/

Terratrèmols

Al llarg dels anys, els terratrèmols , també coneguts com tremolors, han resultat ser tremendament destructius. Per lo que es difícil imaginar que poden ocórrer tots els dies, a totes les parts del món, en forma de petits tremolors.

Cal afegir que, casi un 85 per cent dels terratrèmols del planeta ocorren a les costes del Pacífic, àrea coneguda per el nom de ‘’ Anillo de Fuego’’ , degut a la gran activitat volcànica que presenta.

La gran majoria dels terratrèmols ocorren en zones sísmiques o falles geològiques, on les plaques tectòniques col·lacionen entre si. Aquests impactes són graduals i imperceptibles a la superfície, en canvi, una immensa tensió es pot anar acumulant entre les plaques. Una vegada s’allibera aquesta tensió , ràpidament s’emetien  vibracions massives, anomenades ones sísmiques , a mils de quilòmetres fins arribar a la superfície terrestre.

S’han assignat escales als moviments sísmics en funció de la magnitud o duració de les ones sísmiques. Un terratrèmols d’entre 3 o 5 graus es considera breu, en canvi , de 7 a 8 graus ja és considerat ,olt greu.

S’ha comprovat que la mitjana dels terratrèmols de 8 graus és donen a algun lloc del mon cada any i quasi unes 10.000 persones moren anualment per aquesta causa.  Baix el meu punt de vista, i el de moltes persones, els edificis que es derrueixen són els principals responsables de la majoria de les víctimes dels terratrèmols. Com a conseqüència d’aquests, es produeixen incendis, inundacions o tsunamis que acompanyen la suma de víctimes i compliquen les operacions de rescat. 

Per tant, estem parlant d’un dels catàstrofes naturals més destructives del món, tot i que el nombre de morts s’han anat disminuït a mesura que es creen mesures preventives , com els plans d’ emergència, la formació d’edificis … , és inevitable esbrinar quant i on es produirà un terratrèmol, però si prevenir a una zona on té possibilitats de percebre un. 

El deshielo del Ártico

Esta noticia es otra más de las tantas que llevan ya muchos años siendo publicadas en todos los medios de comunicación, y es que el cambio climático ya es una realidad. Una realidad que día a día se hace más presente y que nos amenaza cada vez más.

 El cambio climático tendrá finalmente un efecto devastador para el medioambiente y, por supuesto, para el ser humano. Y como tanto tiempo se lleva anunciando, y por si alguien aún no se ha enterado, somos nosotros quienes podemos y debemos poner fin a este problema que nos concierne a todos y a cada uno de nosotros. Y como bien trata esta noticia, uno de los principales efectos que está teniendo el cambio climático es el deshielo del ártico, que en un futuro no muy lejano tendrá consecuencias fatales.

Aunque puede parecer que el deshielo del ártico no tendrá mayor importancia, y que queda muy alejado de la mayoría de regiones de este planeta, esto no es así. Si llegan a desaparecer por completo los casquetes polares presentes en el ártico, las consecuencias las sufriremos en todo el planeta, como por ejemplo sería en el caso de España, donde el deshielo del ártico provocaría que las playas de Benidorm, de Marbella, de San Sebastián… quedaran sumergidas bajo el agua, al igual que las infraestructuras de las zonas costeras. También se vería afectada la agricultura de diversas zonas y se incrementaría todavía más la cantidad y gravedad de fuegos que arrasan los bosques españoles. Estas son unas de las numerosas consecuencias que tendría el deshielo del ártico en España, pero que solo son un ejemplo de lo que podría pasar en todo el planeta.

Dicho esto, son muchas las organizaciones que luchan contra el cambio climático y contra el deshielo del ártico. Entre ellas destaca Greenpeace, que actúa luchando contra diferentes aspectos que tienen que ver con el cambio climático, como es la regulación de gases de efecto invernadero. Además Greenpeace lleva años tratando de convertir el ártico en un 'santuario' y, de esta manera, conservar su estado evitando el tráfico marítimo, la pesca industrial y las explotaciones petrolíferas sobre el terreno. Pero no bastara que una pequeña parte ponga de su parte si el resto ignora el problema y no hace nada, por eso debemos avanzar juntos paso a paso para poner fin a este gran problema que incunbe a todo el planeta.

Fuente: http://www.elmundo.es/ciencia/2014/04/22/535665ffca4741f2118b4583.html

70 millones de barriles de crudo en el Golfo de Valencia

El fet que es vulgui realitzar una prospecció d'hidrocarburs en el mar

El fet que es vulgui realitzar una prospecció d’hidrocarburs en el mar Mediterrani em pareix una barbaritat per molts d’aspectes perjudicials que es poden donar en aquest petit Mar. A la costa de tot el Mediterrani i no sols de la costa d’Espanya, hi viuen molts de milions de persones que poden estar totalment afectades per aquest desastre natural. El fet de que aquest mar sigui petit i de que només tingui una entrada i sortida d’aigua, l’estret de Gibraltar, només fa agreujar la situació de que si es fessin aquestes plataformes petrolíferes i hi hagués una fuga, tot el Mar estaria afectat. Això podria causar un desastre mediambiental mai vist.

En concret, aquesta notícia ens parla de la proposta de Cairn Energy de fer una explotació tant de gas com de petroli entre Dènia i Columbretes (illa d’Eivissa que gaudeix d’un espectacular ecosistema marí). Per realitzar aquesta explotació, antes haurien de realitzar una exploració amb ultrasons que afectarien de tal manera a al fauna marina que podrien matar al 60% dels peixos que es trobessin en la gran zona que s’ha d’explorar. Tot això fa que a les protestes que s’estan portant a molts llocs del Mediterrani contra aquestes introspeccions, se’ls hi uneixi un gran sector pesquer que es sentirà totalment afectat.

Per finalitzar, el fet de que ITB Berlín anunciés que al Mediterrani es cerca gas i no petroli, em fa pensar que com ninguna associació es posa d’acord amb res, tot és una trama perquè els corruptes de sempre guanyin molts de diners. Com sempre aquests guanys quedaran sense condemna i tota la població haurà de viure amb el risc d’un possible desastre mediambiental que aturi el motor de la nostre economia, el turisme. Tot i això, el pitjor de tot serà la pèrdua de la biodiversitat, tant marina com terrestre, que provocarà en les nostres costes.

Més informació

DOCUMENTAL: HOME

En celebració del dia Mundial del Medi Ambient, la Comissió de Medi Ambient i Salut de l'IES us recomana el documental HOME.

Aquest documental ha sigut realitzat pel fotògraf francès Yann Arthus-Bertrand. Amant dels animals i de la natura recorre el món, visitant els llocs més fascinants i els més degradats amb l'únic objectiu de sensibilitzar i educar al públic en general. Moltes de les seves accions les realitza des la la fundació GoodPlanet.

HOME és un documental que repassa els orígens de la vida fins a l'actualitat. Uns orígens, ja llunyans. La VIDA sorgí als oceans fa uns 4.000 milions d'anys. Uns éssers vius, resultat de diferents intents, de diferents prototips de formes vivents i capaços de sobreviure en unes condicions inhòspites. Oceans i mars plens de vida, protegits de les rajos letals del Sol. Mentre la terra ferma estèril, no mostrava indicis possibles de cap forma de vida; el Sol s'encarregava d'eliminar-los amb els seus raigs ultraviolats.

L'aparició d'uns organismes capaços de produir oxigen, element tòxic per a les seves vides i taaan necessari a les nostres, canviaren el destí de la Terra. La seva acumulació en grans quantitats generà, allà l'estratosfera, una capa, un escut contra els rajos ultraviolats: la capa d'ozó. Aquest fet, permeté que algunes formes de vida comencin la seva aventura a la superfície terrestre. D'això fa uns 505 milions d'anys!

Certament, no tot han estat flors i violes en el desenvolupament de la vida sobre la Terra. La Terra, no és una roca que vaga per l'espai, és un sistema viu en el qual s'hi donen tota una sèrie de fenòmens geològics, meteorològics i... com no! també és susceptible a tot el que viatge per l'espai (meteorits, asteroides, supernoves...). Se'n coneixen 5 grans extincions (extincions de gran quantitat d'éssers vius, de formes de vida que han dixat el seu llegat en el registre fòssil) conseqüència algunes d'elles per impactes de grans meteorits, d'altres per canvis climàtics (glaciacions). I ara... esteim de cami cap a ... la SISENA?

L'home té uns 200.000 anys de vida. Som joves respecte a l'origen de les primeres formes de vida, però... som éssers intel·ligents! Som Homo sapiens sapiens! Mmmm... però, som intel·ligents?

Les primeres comunitats humanes es trobaven en perfecte equilibri amb la resta d'ésser vius. Cumpliem amb les normes en que es basa la natura, cumpliem amb el principi de SOSTENIBILITAT. Què ha passat? Com hem arribat aquí?

La nostra curiositat, les nostres inquietuts, el saber més, les ambicions... ens han conduït on som. La nostra característica diferencial, la més valuosa, se'ns ha girat en la nostra contra. 

El descobriment del petroli ha accelerat la nostra vida, ens l'ha canviada. Ha millorat aspectes de la nostra existència, permetent que un ésser viu com noltros, de la nostra senzillesa, de la nostra estatura superi els 80 anys de vida, quan ens correspondrien uns... 30!

HOME ens mostra el resultat d'aquesta acceleració. Com ha canviat la Terra. Com han canviat les nostres vides. Com afecta a la nostra salut, felicitat i... al nostre futur.

HOME és un intent de fer-nos canviar. D'actuar. Només noltros podem canviar el nostre destí.

Més informació sobre la pel·lícula: AQUÍ

Per veure la pel·lícula: CLICA AQUÍ

Trailer de la pel·lícula

La temporada de desglaç a l'Àrtic s'allarga cinc dies cada dècada.

Avui dia, els principals problemes mediambientals són causats per l'efecte hivernacle. L'ús de combustibles fòssils, els incendis forestals, la incrementació de residus, l'ús de biomassa com el combustible, etc., produeixen un abocament intens i continu de CO2. Com a resultat d'això, la concentració de CO2 en l'atmosfera està augmentant. D'altre banda, el CO2, juntament amb altres gasos, com els CFC, el metà, el NO2 i l'ozó, absorbeixen la radiació infraroja emesa per la Terra (efecte hivernacle), cosa que en retarda el refredament. Això produeix un augment progressiu de la temperatura mitjana de l'atmosfera, que rep el nom d'escalfament global.

Les radiacions infraroges també són captades pel mar, fet que suposa, juntament amb l'augment de la temperatura mitjana de l'atmosfera, l'increment de la velocitat del desglaç dels pols.

Un nou estudi de la NASA i el Centre Nacional de Dades de gel i neu (NSIDC) confirma que la temporada del desglaç del Àrtic s'ha allargat en una mitjana de cinc dies per dècada entre el 1979 i 2013. A més, això suposa que l'oceà absorbeixi suficient radiació solar com perquè en alguns llocs es fonguin fins a 1,20 metres de gruix de la capa de l'Àrtic.

Recentment, s'ha format un iceberg de la mida de Menorca a l'Antàrtica, anomenat B31. La comunitat científica, no està preocupa per la zona on es troba, ja que es una zona de poc transit humà. El que de veritat els preocupa, apart de la mida del B31, és que la glacera s'ha format en un lloc molt poc usual, a causa del ràpid desglaç dels pols.

Las conseqüències d'aquest fet poden arribar a ser alarmants, la comunitat científica confirma que els pols s'estan fonent molt de pressa i si continua així, podria provocar un augment considerable del nivell del mar.

El canvi climàtic i el desglaç

La organització Geenpeace ha arribat a les conclusions de que a finals de segle, moltes platjes i ports es quedaran submergides davall els torrents de l'aigua, al igual que la majoria de les infraestructures que es troben en zones constaneres. Tot això per causa de l'augment de temperatures i del desglaç dels casquets polars.

Aquesta noticia m’ha resultat interessant, ja que fa adonar-nos de com la Terra es va degradant i el que li falta per degradar-se amb els anys per culpa de la seva explotació, sempre que no faguem res al respecte per pal·liar aquests danys que en el futur afectaran a tothom. Les accions ofensives contra el planeta indirectament afecten a tot el planeta, aquest és l’exemple del famós canvi climàtic, el qual ja s’està començant a apreciar el canvi en el clima de la terra. El desglaç dels pols, i el perill del desglaç de Grenlàndia també, és una de les conseqüències d’aquest canvi, i aquest desglaç, causarà una pujada en els nivells des oceans, afectant tant a persones com a moltes espècies d’animals i vegetals. Les zones del sud d’Europa es veuran molt afectades, llocs on es fan activitats comercials i recreatives, com també urbanitzacions, es veuran greument afectades.

Cal fer un esforç per reduir els atacs que fem sobre la terra i intentar que es recompongui, ja que és la llar de totes les espècies del món, fa el paper de mare, i no s’ha d’esgotar aquest recurs tan valuós per la humanitat. Totes les despeses que s’inverteixen en poder viatjar a altres planetes o possibilitar la vida dels humans fora de la Terra, podrien tenir una repercussió i un impacte molt més positiu si es dediquessin a protegir el planeta i invertir en la protecció dels espais naturals.

http://www.elmundo.es/ciencia/2014/04/22/535665ffca4741f2118b4583.html